Hablar sobre Grecia es hablar de viajes
y mitos. Como este blog va de un viaje, que menos que hablar de uno
de los viajes más maravillosos que nos ha dado la literatura
universal.
Os hablo de La
Odisea, poema griego en dónde se narra la vuelta a la patria del
héroe Odiseo a Ítaca tras la guerra de Troya. Es ésta vuelta, en sí misma
un símbolo del viaje hacia los orígenes. La importancia de la
Vuelta en sí misma con todas sus vicisitudes es igual o más
importante que el objetivo de llegar a la patria. El camino es lo
verdaderamente importante, en él se aprende y se superan todo tipo
de problemas, así como los infortunios que tuvo que superar Odiseo,
que a la vez simbolizaban cada uno un aspecto de la vida misma.
El pasaje de las sirenas es
especialmente evocador, la idea de un monstruo marino cuyo canto
embelesaba a aquellos que se acercasen, es poco más que una metáfora
de lo que significa para mi el gusanillo de volverme a echar a la
ruta. Odiseo se mandó atar al mastil para poder disfrutar del canto
de las sirenas sin tirarse al mar en su busca, en mi caso podría
decirse que he conseguido ilusionarme cada vez que viajo y escuchar
los cantos de sirena de un viaje cada vez que puedo, dejarme llevar
por ella a la vez que la llevo conmigo allá donde voy.
Ta leme, Lucas ;-)
(a estas alturas ya deberíais saber
que significa “hasta luego, Lucas”)
Parlar sobre Grècia és parlar de viatges i mites. Com aquest bloc va d'un viatge, que menys que parlar d'un dels viatges
més meravellosos que ens ha donat la literatura universal.He
decidit recuperar el leitmotiv de L'Odissea, poema grec a on es narra
la tornada a la pàtria de l'heroi Odisseu després de la guerra de Troia.
És aquesta volta, en si mateixa un símbol del viatge cap als orígens. La
importància de la Volta a si mateixa amb totes les seves vicissituds és
igual o més important que l'objectiu d'arribar a la pàtria. El camí és el veritablement important, en ell s'aprèn i es superen tot
tipus de probelmas, així com els infortunis que va haver de superar
Odisseu, que alhora simbolitzaven cadascun un aspecte de la vida
mateixa.El
passatge de les sirenes és especialment evocador, la idea d'un monstre
marí el cant embaladia a aquells que s'acostessin, és poc més que una
metàfora del que significa per a mi el cuquet de tornar-me a fer fora la
ruta. Odisseu
es va manar lligar al màstil per poder gaudir del cant de les sirenes
sense tirar-se al mar en la seva cerca, en el meu cas es podria dir que
he aconseguit il·lusionar cada vegada que viatjo i escoltar els cants de
sirena d'un viatge cada vegada que puc, deixar-me portar per ella alhora que la porto amb mi allà on vaig.Ta leme, Lucas ;-) ---- ta leme = fins aviat
Η Ελλάδα είναι για τα ταξίδια και τους μύθους. Δεδομένου ότι αυτό το blog είναι ένα ταξίδι που αν δεν μιλάμε για ένα
από τα πιο υπέροχα ταξίδια που μας έδωσε το παγκόσμιας λογοτεχνίας.Αποφάσισα
να ανακτήσει το κύριο θέμα της Οδύσσειας, όπου ελληνικό ποίημα
διηγείται την επιστροφή στην πατρίδα του ήρωα Οδυσσέα μετά τον Τρωικό
Πόλεμο. Αυτή η επιστροφή είναι από μόνη της ένα σύμβολο του ταξιδιού προς την προέλευση. Η
σημασία της ίδιας της πόλεως με όλες τις περιπέτειες του είναι εξίσου ή
και περισσότερο σημαντικό από το στόχο της επίτευξης της χώρας. Ο δρόμος είναι πολύ σημαντικό, έχει μάθει και όλα τα είδη των
πρόχειρων ξεπεραστούν, και οι συμφορές που ο Οδυσσέας έπρεπε να
ξεπεράσει, πράγμα που με τη σειρά του το καθένα συμβολίζει μια πτυχή της
ίδιας της ζωής.Το
πέρασμα των σειρήνων είναι ιδιαίτερα υποβλητική, η ιδέα ενός θαλάσσιου
τέρατος του οποίου το τραγούδι συναρπάσει εκείνους που είναι κοντά,
είναι κάτι περισσότερο από μια μεταφορά για το τι σημαίνει για μένα η
φαγούρα να πάει πίσω για να λάβουν τη διαδρομή. Οδυσσέας
στάλθηκε να δεσμεύσει το κατάρτι για να απολαύσετε το τραγούδι των
σειρήνων, χωρίς πηδώντας στη θάλασσα στην αναζήτηση, στη δική μου
περίπτωση θα μπορούσε να λεχθεί ότι έχουν πάρει τις ελπίδες μου κάθε
φορά που ταξιδεύω και να ακούσετε τη σειρήνα τραγούδι του ένα ταξίδι
όποτε μπορώ, επιτρέψτε μου να γι 'αυτήν, ενώ κουβαλάω μαζί μου όπου κι αν πάω.Ta Leme, Lucas ;-)(Μέχρι τώρα θα πρέπει να γνωρίζετε ότι σημαίνει "αντίο, Lucas")
Grècia, bressol de la civilització occidental...... ens evoca històries mitològiques i reals.
ResponderEliminarDe qui és aquest text que has afegit al nostre blog?
Ta leme
Yasas...
ResponderEliminarEl text en part es meu, en part es de un comentari sobre La Odisea...
Ta leme
05 Ítaca (Grecia)
ResponderEliminarNunca hubo sirenas en Ítaca. Ni palacios, ni templos, ni paisajes majestuosos, y ni siquiera playas en las que animar a los turistas a tostarse. Como señaló bien Homero, la isla es buena para las cabras y mala para los caballos: repleta de cerros y exenta de llanuras. No existe una pradera suficientemente llana y larga como para que pueda construirse un aeropuerto. De modo que sólo se llega hasta allí en barco.
Es la patria de Ulises, santo patrón de todos los viajeros. Si los católicos y musulmanes, una vez en su vida, van en peregrinación al Vaticano y a La Meca, ¿por qué no han de acudir los viajeros a Ítaca? Después de todo, viajar no hace daño a nadie, al contrario que las religiones. "Feliz quien como Ulises hizo un gran viaje...", dice el verso de Du Bellay.
Allí en la isla me hice amigo de Dimitris, en la taberna Tsiribis. Por las tardes, ante dos copas de vino, me recitaba el comienzo de la Odisea. Si vas a Ítaca, amigo viajero, salúdale de mi parte. Te invitará a un vaso de retsina. En serio.
ei anónimo soy yo Roser, es que no sé como poner mi nombre, qué triste!!!
ResponderEliminarahhhh pues te ha quedado mu bonico
ResponderEliminarel mio es copia y pega
Gracias a tí, amigo viajero...
ResponderEliminarNo, no iré a Ítaca por desgracia. El post es una reflexión sobre lo que significa para mí el viaje a Grecia y todo lo que conlleva y me evoca. Mi Ítaca estará en Olimpia, Delfos, Meteora, Atenas, Tinos... y sí, busco algo más que tostarme al sol. Espero poder encontrar a mi propio Dimitris y brindar por todos los viajeros y viajeras... También por tí.
Gracias por leer y postear.
Ta leme